Les trampes de plàstic són una eina de control de plagues no-química molt utilitzada en agricultura, seguiment de plagues i investigació ecològica. El seu principi bàsic és atraure plagues o altres organismes objectiu a una àrea específica imitant l'hàbitat de l'organisme objectiu o aprofitant el seu tropisme (com fototaxi, quimiotaxi o atracció visual), aconseguint així la captura, el seguiment o el control.
Estructuralment, les trampes de plàstic solen estar fetes de materials plàstics lleugers i duradors, que ofereixen un baix cost, una gran plasticitat i una bona adaptabilitat al medi ambient. Tenen una varietat de dissenys, com ara estructures comunes en forma d'embut-, en forma de placa-adhesiva, en forma de barril-i estructures compostes amb nuclis d'esquer. Els diferents tipus de trampes estan optimitzats per als hàbits dels diferents organismes objectiu. Per exemple, per als petits insectes voladors com les mosques de la fruita, sovint s'utilitzen trampes de plaques enganxosas grogues o blaves, aprofitant el fort atractiu visual d'aquests colors. Per a determinades plagues subterrànies, les trampes es poden dissenyar amb recipients de plàstic oberts plens d'esquer o equipats amb estructures de trampes.
Les trampes de plàstic funcionen principalment segons els mecanismes següents:
1. Atracció visual: molts insectes se senten atrets per colors específics (com ara el groc o el blau) o materials reflectants. Les trampes de plàstic utilitzen el color de la superfície o la brillantor per imitar objectius naturals com flors i fulles, atraient les plagues.
2. Esquer químic: algunes trampes contenen un-esquer incorporat que allibera feromones, mescles àcids i dolços o altres productes químics, aprofitant els senyals olfactius o gustatius dels insectes per atraure'ls a la trampa.
3. Barrera física: les estructures plàstiques en forma d'embut-o en angle faciliten l'entrada dels insectes però difícil d'escapar i, finalment, els atrapen al fons del contenidor o en un tauler enganxós.
L'avantatge de les trampes de plàstic rau en que són respectuosos amb el medi ambient-eliminen la necessitat de pesticides i redueixen els danys potencials als ecosistemes i a la salut humana. També faciliten el desplegament i la supervisió-a gran escala. A l'agricultura, poden proporcionar una alerta primerenca de la densitat de població de plagues, ajudant els agricultors a aplicar pesticides amb precisió. En la investigació ecològica, poden proporcionar dades sobre l'activitat de les espècies objectiu, ajudant en les avaluacions de la biodiversitat.
Amb els avenços en la ciència dels materials i el comportament dels insectes, el disseny de trampes de plàstic està evolucionant cap a una major eficiència i intel·ligència, com ara la integració de sensors per permetre el seguiment remot. En el futur, aquesta eina senzilla però eficaç tindrà un paper més important en l'agricultura sostenible i la conservació ecològica.
