En ambients aquàtics com els arrossars, els estanys i les sèquies de reg, els cargols són habitants habituals. Entre ells, però, s'amaga el "destructor de cultius"-el cargol poma daurat (Pomacea canaliculata). Com a espècie exòtica invasora típica, causa danys importants a cultius aquàtics com l'arròs. En canvi, els cargols de camp autòctons (família Viviparidae) no només són inofensius per als cultius, sinó que també ajuden a purificar l'aigua i mantenir l'equilibri ecològic. Distingir amb precisió entre els dos i aplicar mètodes de control científic és clau per protegir els rendiments dels cultius.
1. Aparença
1.1 Mida i forma
Cargol poma daurada:Relativament gran, aproximadament de la mida d'una nou. La closca és curta, arrodonida i sembla "grassa", amb una espira aplanada i àmpliament arrodonida. La closca és relativament prima i trencadissa, es trenca fàcilment quan es premeu suaument.
Caragol de camp:Generalment petit, la majoria d'entre 1 i 1,5 cm de llarg. La closca és allargada i cònica, es va estrenyent fins a una agulla punxeguda. La closca és gruixuda i dura, resistent al trencament.
1.2 Color i obertura
Cargol poma daurada:El color de la closca sol ser-groguenc o marró clar. L'obertura és gran i l'opercle és prim i pla, s'ajusta sense problemes.
Caragol de camp:El color de la closca acostuma a ser marró oliva o marró profund. L'obertura és més petita i l'opercle és gruixut i arrodonit, s'ajusta perfectament al cos.
2. Hàbits i comportament
2.1 Hàbitat
Cargol poma daurada:Altament adaptable, es troba als arrossars, estanys, sèquies i fins i tot aigües lleugerament contaminades. Tolera poc oxigen dissolt, però és sensible al fred (mor per sota dels 5 graus).
Caragol de camp:Prefereix aigua dolça neta i ben-oxigenada (p. ex., rierols, marges poc profunds de llacs). És tolerant al fred-, sovint s'enterra al fang per hivernar a l'hivern i és molt sensible a la contaminació de l'aigua.
2.2 Dieta
Cargol poma daurada:Omnívor però fortament herbívor, amb una gana voraç. S'alimenta fàcilment de plàntules d'arròs i altres cultius, i també pot consumir petits organismes aquàtics. Representa una greu amenaça per a l'agricultura i es considera una plaga important.
Caragol de camp:Omnívor però prefereix la matèria descomposta. La seva gana és modesta i els seus hàbits alimentaris suaus, formats principalment per algues, detritus orgànics i humus a l'aigua. De vegades pot pasturar en plantes aquàtiques tendres, però és essencialment inofensiu per als cultius i pot ajudar a millorar la qualitat de l'aigua.
2.3 Patró d'activitat
Cargol poma daurada:Actiu tant de dia com de nit, sovint es veu pujant a les tiges i les fulles de les plantes per alimentar-se o respirar. Molt visible durant les hores de llum.
Caragol de camp:Majoritàriament nocturn; s'amaga al sediment del fons o sota les roques durant el dia i emergeix per alimentar-se de nit. Generalment més secret i prudent.
2.4 Reproducció
Cargol poma daurada:Posa masses d'ous de color rosa brillant conspicues a les tiges de les plantes, els dics o les superfícies de pedra per sobre de la línia de flotació. Els ous es posen en grups ordenats, sovint diverses vegades a l'any, amb cada massa que conté milers d'ous. Les taxes d'eclosió són altes, els juvenils creixen ràpidament i les poblacions poden expandir-se de manera explosiva-característiques d'una espècie altament invasora.
Caragol de camp:Els ous fecundats es desenvolupen a l'interior de la femella, i ella dóna a llum cries vives. Només es produeixen unes quantes desenes de cries alhora. Les càpsules d'ou són transparents i de gel-, completament submergides i difícils de detectar. El creixement és més lent, les poblacions es mantenen relativament estables i juguen un paper integral en els ecosistemes autòctons.
